TERRY BERKOWITZ

Nascuda a Brooklyn, Nova York, viu i treballa a l'àrea metropolitana de Nova York i a Barcelona.

Va començar amb projectes públics en paisatges urbans i amb curts cinematogràfics sobre temes sociològics a finals dels anys seixanta. El seu treball evoluciona cap a exploracions de problemàtica social i política que eren inèdits en aquell moment. El seu treball inclou continguts tan diferents com la violació sexual de la dona, expulsions forçades per raó de raça, ideologia i religió, la vida de la comunitat palestina sota l’ocupació, la realitat de la vida als camps de refugiats al Sàhara Occidental, la Inquisició, el terrorisme, les microeconomies i la identitat. Aquests treballs inclouen sovint entrevistes com a element troncal.

Ha treballat principalment en el camp de la instal·lació multimèdia, utilitzant tota mena d'estratègies narratives segons el contingut específic de cada projecte. Combina elements objectuals o escultòrics, àudio, projeccions de diapositives, film, fotografia i vídeo.

“Si hi ha un problema que necessita solució; si hi ha alguna cosa que s'ha trencat i necessita ser reparada… aquestes són les coses que m'atreuen i que penetren la meva feina. Busco entre línies per trobar connexions no evidents. Busco l'adhesiu necessari per ajuntar de nou totes les peces”.

Durant la pandèmia de covid, produeix una sèrie de vídeos monocanal i continua explorant la instal·lació de base fotogràfica.

.terryberkowitz.com.

S’enuncien noms de persones mentre es van marcant les pàgines d'un llibre amb tinta… Una reflexió sobre la mort innecessària.

ELS TASTA-O-LLETRES

Barcelona, 2021. Els tasta-o-lletres tafanegen pàgines, les assaboreixen delitosos de saber-ne més, fan barreges inusitades de llibres que semblen impossibles de compaginar i s'expliquen el gust de les lectures embadalits en tertúlies irreals.

Ens reunim a La Llibretària, associació cultural de lletraguarits, per intercanviar-nos textos. Som una biblioteca de lectors, cadascú transportant els seus sabers que reordenem a cada trobada. Allí ens veiem: Daniel Barbé Farré, Alfredo Costa Monteiro, David Deu, Dionís Escorsa, Nicolás el Mag, Marta Miralpeix, mirellam.d, Cristina Rodríguez, Alba Tor...

Sobre treballs precedents que  han determinat una forma d'aproximació als textos com si fossin paisatges tenim l'Arxiu de Paisatges Inestables (instagram: @daniel_morfia) i el Documental Lo jardí de les rahons perdudes (2011)  de Daniel Barbé Farré, IV Premi Roman Gubern de Cinema Assaig.

D'entre les nostres activitats personals destacaríem:  fer poemes a partir de papers de paret o retalls de roba, compondre catàlegs de Malèvitx i Rodchenko, guarir gats, traduir la Unica Zürn, imaginar un teatre de signes, dibuixar una casa trastornada, socarrar músiques molles i arrossos de bacallà.

La Llibretària, carrer de la Paloma 3 (Raval. Barcelona),
tertúlia diària de 17:30 a 20:30h.

.instagram: @la_llibretaria.

LA BIBLIOTECA EXTRAVAGANT

2021_18:12 min

Presentem en cru uns minuts del treball que fem amb els llibres: cada setmana celebrem l'entrada de nous materials a Biblioteca. L'anomenem “Extravagant” perquè recull formes de representació històriques que se'ns fan estranyes, anecdòtiques, hermètiques o curioses. Determinats llibres, quan es posen en contacte a l'interior de la Biblioteca, desborden els sistemes de classificació i ens situen al llindar del relat o de la creació poètica. El treball sobre l'“Extravagant” és una deriva heteròtopica intertextual, un espai intermedi entre formes de representació capaç de mostrar l'alteritat del text en funció de la re-significació que pren una tòpica dins d'una altra, una poètica transtòpica i trastocada.

Utilitzem alguns llibres de l'Extravagant per compondre la Finalclopèdia o l'Enciclopèdia dels Futurs Obsolets. Creiem que la cultura occidental està en la seva fase final i l'aparent estabilitat de les coses que ens envolten només s'aconsegueix acumulant quantitats ingents d'energia però aquesta energia cada cop es més escassa i el sistema s'ha tornat un Ouroboros, una pantalla que es projecta a si mateixa. L'estabilitat de la nostra cultura és una ficció sostinguda per xarxes d'explotació que abasten el planeta sencer, la Finalclopèdia documenta les esquerdes, les discontinuïtats, els errors de projecció que indiquen que l'estadi estable és irreal.

JOMA (Josep Maria Rius Ortigosa)

Barcelona, 1954. Artista plàstic i, sobretot, dibuixant amb una llarga trajectòria en el dibuix d’opinió i de pensament a la premsa. Des de 2007 treballa en una profunda recreació visual del món homèric encadenant projectes diversos: des de recreacions visuals per a la premsa passant per instal·lacions i performances que proposen una lectura de la Ilíada i l’Odissea en clau contemporània.
Contra els predicadors, a partir de textos d’Elias Canetti, és un projecte de dibuix en transformació iniciat el 2020 amb la complicitat dels músics improvisadors que li són propers. Work in progress que es va definint a mesura que es dibuixa; amb l’ampli pensament de Canetti com a referència constant.

Ha estat col·laborador habitual del diari La Vanguardia i de les revistes L’Avenç, Cavall Fort, Compartir i Serra d’Or.

.youtube.com/channel/UChrHPfvsooClkMl3HH4kH3w.
.joma.correu@gmail.com.
.joma-enbloc.blogspot.com.
.issuu.com/ditsderosa.

LULU MARTORELL

Barcelonina (1958), realitzadora i guionista (TVE, TV3, Betevé...) Especialitzada en art i cultura audiovisual, en el retrat documental d'artistes, i en el compromís social (Glasnost, El sida existe, Nits temàtiques...). El 2007 dirigeix Pobres pobres que els donguin pel cul, junt amb l'Albert Pla, sobre l'obra de Pepe Sales, coproducció de TV3 i TVE, que guanya el festival IN-EDIT d'aquell mateix any.

Últims treballs: Alcelobert, sèrie documental per a Betevé (2017) i l’exposició “La passió segons Pepe Sales” al Konvent de Berga, 2019 (comissària i editora del llibre/catàleg d’edicions LaBreu; #estimadaquadrículademerda#, 30 ANYS +, sobre Keith Haring, la Sida i Barcelona (IN-EDIT 2019).
Actualment està escrivint una adaptació cinematogràfica de la novel·la Film (3000 metres) de Víctor Català i acabant Materialsirles, documental sobre els Surfing Sirles.

“Cantar, tocar, escriure o fer pelis, el més ben acompanyada possible, ho és tot i els amics, l’aire que respiro. Oriol Martorell, Carles Santos, Agustí Fernández, Pepe Sales, Albert Pla i també l’Àfrica m’han marcat la ruta. Ara, Llobregat amunt, vaig a contracorrent cap a Konvent, Berga”.

.porrompomperos@gmail.com.

CAIXETA D’OSTRES

2021_7:10 min
Guió, producció i direcció: Lulu Martorell

MABEL PALACÍN

.mabelpalacin.com.

SUMMERTIME INDOOR
(pieza para Paisaje Interior con Marina)

2020_3 min
Mabel Palacín en col·laboració amb Mirko Mejetta
Música: Maia Koenig

Summertime Indoor és la peça de ball de Paisaje Interior con Marina, videoinstal·lació realitzada el 2020 sota les complicades circumstàncies del confinament global. El tancament ens va dur a buscar-nos, a col·laborar i a sincronitzar els nostres cossos tancats en  la distància immaterial. Paisaje es va convertir en una peça amb col·laboracions distants. Les tres actrius que ballen són una, hi són i no hi són. En el col·lapse de l’espai omplim el temps suspès amb música. Altres artistes van entrar a la peça en una pràctica que es va intensificar durant uns mesos. L’argentina Maia Koenig, multiartivista patagònica experimental, va col·laborar des de la Patagònia amb aquesta especial versió de “Summertime” per al vídeo;  Jake Aikman, pintor sud-africà, va prestar la seva pintura “Sketch for Janus”. El projecte és una reflexió sobre l’esfera pública i la privada, el concepte del cos, el cos fragmentat del cine, el cos compartit, el cos i la màquina o el cos que afecta el cos dels altres.

JULIÁN PEDRAZA

Bucaramanga (Colòmbia), 1982. Artista plàstic, performer i videocreador colombià establert a Barcelona. Les seves obres s'inspiren en temes d'actualitat social i política, fent particular èmfasi en el llenguatge mediàtic i les seves estratègies de lobotomia i control. Els seus curtmetratges han participat en nombrosos certàmens, inclòs l'International Film Festival of Rotterdam i el Festival des Cinémas Differents et Expérimentaux de Paris, entre d'altres.

.julianpedraza.com.

SEÑAL SENIL

2021_3:10 min

Què ens espera? Matrioixca de pantalles
Qui ens vigila? El simi censor
El simi major programa i ningú reclama
El signe valor disposa i ningú s'hi oposa

DIANA RANGEL

Caracas, 1987. Artista i Psicòloga clínica amb orientació psicoanalítica.
Després d'haver acabat els estudis a la Universitat Central de Veneçuela, va estudiar fotografia contemporània a l'International Center of Photography a Nova York i un postgrau en Arts, Pedagogia i Transformació social a The European Graduate School a Suïssa. La seva pràctica aborda la relació entre l'art i la salut mental. D'aquesta manera, el seu treball acaba essent una reflexió al voltant d'arxius, trobades i relats compartits assumint diferents rols i llocs d'enunciació. A la instal·lació fotogràfica, la performance, el vídeo i la publicació es materialitza la seva recerca, la qual ha estat exposada a nivell nacional i internacional.

Recentment és resident al Centre d’Arts Santa Mònica a través de la Beca de recerca i experimentació artística (2021-2022). Ha estat mereixedora de la Beca de processos creatius a distància del Goethe Institut Sudamérica amb els seus projectes: Voz en tránsito i el programa experimental audiovisual del Festival de vídeo nodoCCS, el qual dirigeix ​​des de fa set anys.

.dianarangel.com.

ENTRE LA HUELLA Y LA VOZ
(fragmento 1)

2021_4:33 min
Edició i muntatge: Diana Rangel

És una pel·lícula de producció col·lectiva, que conté les veus d'una comunitat de migrants de vuit països diferents que es troben virtualment per treballar de manera experimental la seva experiència migratòria. Utilitzant la veu com a mitjà principal, es narren i es descriuen experiències trobades en el caminar, entrecreuant llocs, temps, memòries d'aquí que alhora són d'allà, i que es converteixen en un testimoni íntim del present inestable que els travessa.

Amb veus de (per ordre d'aparició en el fragment): Miguel Márquez (Veneçuela), Margareth Acevedo (Argentina) i Adhemir Flores (Perú)

BEHDAD REZAZADEH

Behdad Rezazadeh va néixer el 1980 en plena guerra amb l'Iraq al sud-oest de l'Iran, Ahvaz, terra dels antics sumeris, babilonis, perses, àrabs i altres mil i una ètnies, tribus, races i minories de tota mena.

Creador polímata amb estudi cinematogràfic propi a Barcelona. Va cursar estudis bàsics mirant les musaranyes, dibuixant a la taula i barallant-se al pati.
Té tres patents d’invenció basades en noves formes de reproducció cinematogràfica, ha creat dos llargmetratges, vint-i-vuit curts i un munt de peces que encara no ha pogut encaixar.

"Cinematografia és l'art d'escriure amb llum, en una era on la luminescència és la forma d'expressió més estesa entre els éssers humans”.

.behdadrezazadeh.com.

SHE LOVES ME, SHE LOVES ME NOT / 
M'ESTIMA, NO M’ESTIMA

2021_1:31 min

Un xiuxiueig, un acord, una mirada, un tret a boca de canó, en un racó del món on ja no queden flors.

NOEMI SJÖBERG

Noemi Sjöberg és hispanosueca; va néixer a Madrid (1978) i va créixer entre París i Estocolm. Resideix a Barcelona des de 2003. Treballa amb el videoart, la instal·lació i la fotografia. Hi ha tres eixos centrals en la seva obra: la condició humana a mesura que passa el temps; la percepció alterada de la realitat i la immersió sensorial. En el seu treball fotogràfic explora la distància, física i temporal, enfront del subjecte. O superposa geografies distants configurant una nova realitat, simultània i múltiple. El seu treball es mostra tant en museus com en galeries i festivals de vídeo i cinema; com IFFR Rotterdam, Rooftop Films Nova York, Centre d'art la Panera (Lleida), Färgfabriken Norr (Suècia), MACRO Testaccio (Itàlia). El novembre del 2020 va presentar la seva darrera exposició individual "Canvis de lloc" a la Galeria Uxval Gochez (Barcelona). El 2019 va realitzar l'obra Plongeon, un mural en ceràmica de 80 m² site specific i permanent, comissionada per la Ville de Paris. Actualment està fent una residència d'artista a l'illa de La Reunió, on realitza dues obres site specific / art públic en què fa servir imatges de l'arxiu de la Iconothèque Historique de l'Océan Indien.

.noemisjoberg.com.

LIKE THEMSELVES
(COMO ELLAS MISMAS)

2021_3:03 min_color_HD_so_filmada en 4K

Like themselves (Como ellas mismas) explora la idea d'habitus corporal, de conducta, de transmissió generacional. Al vídeo seguim una nena a Nazaré (Portugal), que ha après l'ofici de "platgera" dels seus avantpassats, mentre veiem una dona gran fent aquesta mateixa tasca. Una escena quotidiana que, en la seva simple naturalitat, revela qüestions essencials de la identitat i la naturalesa humana. La semblança entre els dos personatges és tal, que una podria ser la joventut de l'altra o viceversa; semblen formar dos temps d'un sol ésser.

DAVID YMBERNON

Igualada, 1972. És un artista multidisciplinari, visual i poeta, posseït pel color taronja.

S’introdueix en el món poètic de la mà de l'escriptor Carles Hac Mor. “Les pràctiques d'Ymbernon s’influeixen recíprocament, la seva grandíssima creació, pictòrica, objectual i teatral és enorme, de proporcions superlatives, radical per poc pretensiosa, per poc impostada o gens fingida, per poc interpretada, per la poca separació entre vida o quotidianitat i art”.

Exposa en galeries, museus i espais d’art. El llenguatge escènic de David Ymbernon se situa entre la poesia visual, el teatre d’objectes i el parateatre. Latung La La pilot-cuiner (2000) fou la primera obra de més de 20 aplegades sota el títol Latung La La, que el porten a participar en tota mena de teatres i festivals d’arreu.

Publica poesia en antologies i Carbassa emergent (LaBreu Edicions, 2015), el seu primer llibre individual.

.vimeo.com/davidymbernon.

PRESTATGES DE LATUNG LA LA

2011_2:13 min
Creació i direcció: David Ymbernon
Realització i Muntatge: Sara García Salabert i David Ymbernon
Música: Gerard Gil

Prestatges de Latung La La és un vídeo stop-motion que porta a capbussar-se en l'univers "interdisciplinari" d'objectes de la iconografia visual de David Ymbernon mitjançant un recorregut per uns prestatges. Un recorregut ple d’efectes extraordinaris, com els d’una atracció màgica que no saps on et portarà.